Temporada 2007, ha finalitzat. Un regust amarg queda en el sí de la colla, sensació d'impotència la podríem definir. Ho hem donat tot i més i ens quedem amb l'objectiu principal de la temporada, el 2 de 8 amb folre sense descarregar. Un cúmul de circumstàncies envolten la temporada dels Xiquets de Reus, que en grans línies ha deixat entreveure que potser aquells objectius que semblaven pròxims estan lluny i que cal arreglar determinades coses per poder assolir un somni, ser una colla gran.
De fet enguany ha quedat demostrat que els castells per sí sols no aguanten l'estructura d'una colla, estructura social que s'ha d'alimentar i nodrir dia rera dia amb l'esforç de l'equip directiu de tècnica i junta. Treball conjunt, coordinació i comunicació màxima, comprensió i objectius comuns, màximes que no es poden oblidar. Si es trenca l'equilibri en algun d'aquests factors és quan la inercia generada en èxits anteriors es va esgotant en comptes d'augmentar-se i renovar-se. Fins que quan es vol assolir un repte superior aquesta mancança manifesta fa acte de presència col·locant el grup en una realitat que pot ser dura. Per arreglar-ho simplement admetre on s'està, analitzar on s'ha fallat i posar solucions prenent com a punts de partida aquells elements forts en què el grup es pot basar. En el nostre cas, sense cap mena de dubte és la il·lusió i la fam de castells.
El camí ha sigut, és i serà dur. Però si som capaços de dotar a la colla de l'estructura sufient per intentar assolir reptes ambiciosos, l'èxit pot estar pròxim, si som capaços de donar a Xiquets de Reus un segell propi, una marca pròpia en el sí del món casteller i sobretot, si som capaços de connectar, d'una vegada per totes amb la gent de Reus, les aletes de les anxentes avellanes podran tenir el cel més a prop que mai.
De fet enguany ha quedat demostrat que els castells per sí sols no aguanten l'estructura d'una colla, estructura social que s'ha d'alimentar i nodrir dia rera dia amb l'esforç de l'equip directiu de tècnica i junta. Treball conjunt, coordinació i comunicació màxima, comprensió i objectius comuns, màximes que no es poden oblidar. Si es trenca l'equilibri en algun d'aquests factors és quan la inercia generada en èxits anteriors es va esgotant en comptes d'augmentar-se i renovar-se. Fins que quan es vol assolir un repte superior aquesta mancança manifesta fa acte de presència col·locant el grup en una realitat que pot ser dura. Per arreglar-ho simplement admetre on s'està, analitzar on s'ha fallat i posar solucions prenent com a punts de partida aquells elements forts en què el grup es pot basar. En el nostre cas, sense cap mena de dubte és la il·lusió i la fam de castells.
El camí ha sigut, és i serà dur. Però si som capaços de dotar a la colla de l'estructura sufient per intentar assolir reptes ambiciosos, l'èxit pot estar pròxim, si som capaços de donar a Xiquets de Reus un segell propi, una marca pròpia en el sí del món casteller i sobretot, si som capaços de connectar, d'una vegada per totes amb la gent de Reus, les aletes de les anxentes avellanes podran tenir el cel més a prop que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada