A continuació la nota de premsa enviada des de la CCCC als mitjans de comunicació respecte el tema del casc dels dosos, no té desperdici, i una única premisa que s'ha d'extreure: Unitat al món casteller.
L’empresa NZI disposa ja d’un prototip informàtic del casc dels dosos. Ara s’està provant la compatibilitat d’aquest prototip amb els moviments que han de fer aixecadors i enxanetes per coronar els castells. Si aquesta proves donen resultat positiu, el casc dels dosos podria estar disponible en un termini d’uns quatre mesos.
D’altra banda, la CCCC desestima l’ús de l’anomenada gorra enconxada com a protecció cranial dels dosos. Aquesta gorra només pot protegir de petites contusions i rascades, però no podria evitar un hipotètic traumatisme cranial. La CCCC ha fet saber la seva posició als promotors d’aquesta iniciativa, els Castellers de Vilafranca, i ha invitat aquesta colla a reconsiderar l’ús d’aquest element.
La Junta Directiva de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (en endavant, CCCC) integrada per les colles enumerades al peu (1), reunida en sessió extraordinària el 10 de març de 2008, ha decidit per unanimitat fer públic el següent comunicat:
Davant les consultes rebudes i la preocupació manifestada per diverses colles amb relació a les informacions aparegudes als mitjans de comunicació i a diversos blogs i webs castellers sobre l’estat del projecte de casc dels dosos i l’ús d’una “gorra enconxada” per part dels dosos dels Castellers de Vilafranca (en endavant CdV), la CCCC vol fer les manifestacions següents:
A. EL CASC DELS DOSOS
Pel que fa al projecte de casc dels dosos, que realitza l’empresa NZI:
Primer. El procés de disseny del nou casc està entrant ja en la fase final. A partir de les mesures del cap obtingudes de la gran majoria de dosos a finals del 2006, les proves realitzades col·locant el casc d’enxaneta als dosos de mitjan 2007 i l’experiència acumulada en el projecte del casc, els tècnics de NZI han pogut definir una proposta d’estructura i materials. Això ha permès elaborar un prototip informàtic d’aquest casc. Basant-se en les dades reals mesurades en els caps dels dosos, aquest model permet determinar amb precisió quina seria la distància transversal (orella-orella) màxima amb que ens podríem trobar. Així sabem que, amb aquest model de casc, en el dos que tingués el cap més ample, estaríem parlant d’una distància transversal total exterior del casc de 19 cm.
Segon. Aquests dies s’estan realitzant diverses proves de camp en que els dosos utilitzen un casc d’enxaneta que ha estat rebaixat dels 22 cm d’ample que té fins als 19 que es volen provar. El seu objectiu és veure si en la pràctica aquesta dimensió és compatible amb la realització dels moviments tècnics propis del pom de dalt.
Tercer. Si aquestes proves permeten comprovar que el model dissenyat pot ser utilitzat pels dosos sense riscos de despenjament deguts al casc, NZI començarà el procés de producció del prototip. Per això, caldrà resoldre alguns aspectes tècnics del propi casc i dels acabats (sistema de subjecció, engranatge de les parts del casc, recobriment...), realitzar els models reals, fer els motlles, injectar uns quants cascs, fer les proves de laboratori per comprovar que el que s’ha calculat en els models virtuals es compleix en el model real i, si tot això resulta satisfactori, fer el tiratge necessari per començar les proves a les colles. Es calcula que tot aquest procés, des del moment en que es comprovi si la distància transversal és compatible amb l’activitat, i suposant que no es produeixi cap nou entrebanc, permetria poder disposar dels casc de prova en un termini d’uns 4 mesos.
B. LA GORRA ENCONXADA
Pel que fa a l’ús del protector cranial conegut com a “gorra ennconxada”, proposat pels CdV:
Primer. El setembre de 2007 la Junta Directiva de la CCCC, de la qual formen part els CdV, davant l’aparició d’algun casc no dissenyat per als castells, va decidir per unanimitat enviar una carta a totes les colles informant de la marxa del projecte del casc per als dosos, demanant-los paciència i advertint-los de la inutilitat i els riscos de la utilització de succedanis.
En concret, la citada carta deia que “cap casc que no sigui capaç d’absorbir energia (que és el cas de tots els protectors elàstics, com la gorra enconxada) no ofereix una protecció ajustada a les energies d’impacte que sabem que es poden produir en les caigudes”
“En aquest sentit, ens agradaria que les colles reflexionessin i entenguessin que entre els factors que més han contribuït a l’èxit del projecte del casc per a l’enxaneta i l’acotxador cal citar el rigor, la professionalitat i la capacitat d’anar tots a la una”
Finalitzava desaconsellant “que les colles utilitzin mesures protectores que no hagin estat avaluades prèviament per la CCCC” i afegia “entenem que no és compatible la participació en el projecte del casc amb l’adopció unilateral de mesures protectores”.
Els Castellers de la Sagrada Família que havien començat a fer servir una protecció d’aquest tipus, després de diverses consultes amb la CCCC, van decidir prescindir-ne. Posteriorment, la CCCC es va adreçar als Xicots de Vilafranca amb la mateixa petició.
Segon. El dia 13 de gener de 2008, el Director Científic i Mèdic de la CCCC, Dr. Jaume Rosset va rebre una trucada telefònica del Cap de Colla dels CdV, feta moments abans que aquesta colla marxés cap a Xile, en la qual li comunicava la intenció de provar una “gorra enconxada” com a protecció cranial dels dosos. El Dr. Rosset va exposar-li les raons per les quals la CCCC desaconsellava la utilització de proteccions no provades per a l’activitat castellera. El Cap de Colla dels Castellers de Vilafranca, atenent als arguments exposats pel Dr. Rosset, va respondre-li que no la farien servir en les seves actuacions a Xile.
Tercer. Pocs dies després, la CCCC va tenir coneixement que el dia 18 de gener, en la seva actuació a la Plaza de Armas de Santiago de Xile, els dosos dels CdV van utilitzar les gorres enconxades.
Quart. A primers de febrer la CCCC va rebre una carta dels CdV, datada de 29 de gener, informant que el dia 8 de gener la seva Junta havia “acordat posar una gorra enconxada, utilitzada en esports de contacte, als nostres nens i nenes que pugen en aquesta posició (la de dosos)”. Més endavant, afegia que això era “una mostra dels seu interès i de la seva voluntat de protegir el cap de nens i nenes” i una iniciativa que “prepara el terreny per utilitzar, el més ràpid possible, el casc que, ben aviat, ens oferirà la CCCC”
Cinquè. Un cop coneguda aquesta decisió dels CdV, la Junta de la CCCC va demanar al Dr. Rosset un informe sobre l’efectivitat de la gorra enconxada del qual reproduïm tres paràgrafs.
”Si a la capacitat protectora dels casc fets de material elàstic/no absorbent, (cas de la gorra enconxada) li posem una magnitud 1, la capacitat protectora del casc d’enxaneta-acotxador la té de 100. Si es vol protegir el cap dels dosos, s’ha d’esperar a tenir un casc ben dissenyat. Si el que es busca és una tranquil·litat psicològica, llavors el que s’està fent és utilitzar les eines equivocades o enganyant-se un mateix”.I, reflexionant sobre el cas que un dos es pogués fer mal portant la gorra, afegia, “El que arribarà a la societat (al públic en general) és que un dos s’ha fet mal, fins i tot portant casc. De quina manera podrem nosaltres combatre aquesta percepció social de risc? No és millor assumir una lesió sense casc, sabent i podent demostrar que el risc dels castells no és un risc alt, que les lesions greus són una fatalitat, no una negligència i, sobretot, podent demostrar que estem treballant seriosament per poder tenir, tant aviat com sigui possible, una protecció adequada, que no pas haver d’intentar justificar el perquè la protecció que portava no ha funcionat i haver de dir que això no formava part de cap projecte científic de protecció del cap dels nens castellers”.
Sisè. Atesa la claredat de les conclusions de l’informe, la transcendència del tema i considerant que aquesta qüestió s’havia de resoldre a través del diàleg i no mitjançant escrits o a través dels mitjans de comunicació, el dia 13 de febrer, una delegació de la Junta de la CCCC va traslladar-se a Vilafranca on es va reunir amb una representació de la Junta i de la Tècnica dels CdV.
Se’ls va entregar l’informe del Dr. Rosset sobre la gorra enconxada. Se’ls va advertir que l’ús d’un casc que servis per a protegir petites contusions i rascades però no fos capaç d’evitar traumatismes crànioencefàlics no era acceptable per la CCCC i es deixà clar que aquesta iniciativa no representava cap mena d’ajuda per al projecte del casc dels dosos; ben al contrari, que n’era un obstacle perquè creava una falsa sensació de seguretat, impaciència i confusió. També se’ls feu avinent els efectes mimètics que aquest comportament podria crear en altres colles castelleres i que la imatge de divisió i manca de rigor que de tot plegat se’n derivaria, malmetria sèriament els avenços assolits en els darrers anys en la imatge dels castells en molts àmbits socials, científics i mediàtics.
Setè. La CCCC va organitzar una visita a les instal·lacions de NZI a Yecla (Múrcia). A la citada visita, que es va fer el dia 3 de març passat, hi van participar el representant dels CdV a la Junta de la CCCC i un vicepresident de la mateixa colla. Els visitants van poder comprovar el compromís de l’empresa NZI en aquest projecte, el rigor amb que s’està treballant i l’estat avançat del projecte.
Vuitè. Tot i que la iniciativa i l’organització de la visita va ser de la CCCC, els CdV van emetre unilateralment, atribuint-se un protagonisme que no els pertocava, una nota de premsa sobre els resultat d’aquesta visita. La nota, a més d’informar sobre el resultat positiu de la visita, confirmava la intenció d’utilitzar la gorra i contenia unes afirmacions ambigües que fins i tot podien ser interpretades com d’acceptació per part del Dr. Jaume Rosset de l’ús de la dita gorra, com es pot comprovar pels paràgrafs extrets de la citada nota de premsa que es reprodueixen a continuació.
“Pel que fa a la utilització de la gorra enconxada, els Castellers de Vilafranca insisteixen que en cap cas aquesta gorra l’han previst utilitzar com a substitució o alternativa del casc que s’està estudiant, sinó com a mesura provisional i de treball pràctic a l’espera de disposar del nou casc.”
“Com va corroborar el director científic i mèdic de la Coordinadora, Jaume Rosset, aquestes gorres només són útils en cas d’impactes de baixa intensitat, que precisament són els més habituals en la pràctica castellera, i en les comptades ocasions que cau un castell i que en la majoria de les quals no es registren incidents remarcables.”
“Així doncs, l’ús d’aquesta gorra s’ha d’encabir en el context de protegir d’aquests petits cops i no dels hipotètics i infreqüents cops més importants pels quals ja s’està treballant l’opció del casc com a principal instrument de prevenció.”
Nové. La CCCC lamenta profundament que aquest desencontre, que havia d’haver-se resolt per la via del diàleg entre les parts, s’hagi vehiculat a través d’escrits i comunicats i s’hagi traslladat als mitjans de comunicació. En aquestes circumstàncies, la CCCC, per tal deixar clara la seva actuació, es veu obligada a fer pública aquesta nota. Tot i amb això, creu que encara s’és a temps de preservar la unitat d’acció en el món casteller i demana un cop més als Castellers de Vilafranca, admirats per tants conceptes, que reconsiderin la iniciativa unilateral que han anunciat en aquest camp tan sensible.
Valls, a 10 de març de 2008
(1) Colles que integren la Junta de la CCCC
Colla Joves dels Xiquets de VallsColla Vella dels Xiquets de VallsCastellers de VilafrancaMinyons de TerrassaCapgrossos de MataróColla Jove dels Xiquets de TarragonaXiquets de ReusCastellers de SantsCastellers de BarcelonaXics de GranollersCastellers de CornellàSagals d’Osona
